30 jul 2009

Bando Real 1959

Xics i xiques, acosteu-se.
Formeu rogle ahí davant,
i escolteu el que ham de dir-vos
sense por per els cavalls
que, encara que vos extranye,
son rocins mansos i plans.
Hem recibit un mensatge
d’un satélite volant
dient-mos que els tres Reis Magos,
amb un séquit de criats
i molts fardos de joguets,
arriben Alcoi demá,
ploga o neve o fassa fosca,
que tot ho tenen pensat,
i que a les cinc vos esperen
en el pont acostumat,
o siga en el de Cervantes,
al pujar de l’Hospital
on, cam ja sabeu, es llei
el anar-los a esperar
i que llance cuhets:
la seua especialitat.
També diuen els Reis Magos,
com haveu vist més adalt,
que les alforjes rebosen
d’obsèquis bons i variats.
Nines per a les xiquetes;
per a els xics, duen cavalls;
un paraigues per a els pares
i a les mares, devantals.
Duen, ademés, balóns
per a els internacionals
de la patà, i trens elèctrics,
bufandes, gorres i guans,
que els dones corda
i están huit dies volant
i no deixen, al carrer,
cap de farol ni cristal.
I un montó de coses més
que no es precís nomenar
que en les cartes, als tres Reis,
tots els haveu demanat.
I també diuen que duen
Bons llibres d’urbanitat
Per a que tots s’enterem
Per aón tenim que anar.
Con que ja ho sabeu, veíns
d’esta industriosa ciutat:
Vos esperem en Cervantes
A les cinc de la vesprá.
Acudíu com un sol home.
Vingau tots, petits i grans,
a recibir als Reis Magos
que d’Orient arribarán.
Com a darrera visita
al Preventori anirán
i als infants allí acollits
molts bons presents els farán,
junt al carinyo d’un poble
fet a l’amor i al treball.
I, ara, xiquets, aparteu-se,
no siga que estos cavalls,
encara que son rocins,
fassen alguna espantá
i vos deixen mancs o coixos
per a les cinc de demá,
cosa que no volém passe
perque ningú deu faltar.

22 jul 2009

Bando Real 1958

Els Reis Magos del Orient
molt desorientats enguañ
per un fenómeno extrañ
que no s’explica la chent,
casi apleguen em tardansa,
damunt d’este fred que péla,
confundits per una estréla
que ixqué per la llontanansa.
Una bola colosal
avansava presurosa
y la cola lluminosa
brillava com un fanal.
I els Reis Magos ofuscats
per el tamañ i p’el brillo
perseguiren a un PLATILLO
per desgrasia equivocats.
I a l’Arabia s’entornaven,
pero grasies a que pronte
Baltasar es doná conte
de la plancha qu’estiraven
i allá va tot el convoi
desfent de nou el camí,
i vos asegure huí
que demá están en Alcoi.
P’el monte del Castellar
baixen els cavalls en serie,
i la nit a la intemperie
tendrán, quisás, que pasar
pera tindre l’aplegá,
com es ya vella costum,
casi casi a micha llum
a les sinc de la vesprá.
Enguañ venen carregats
de automovils, futbolíns,
trisiclos, radios, patíns,
visicletes, novetats
que la ilusió sobrepasa;
escopetes, pilotñons…,
balóns no, perque balóns
en Alcoi abunden masa.
Pa les chiques chovenetes
porten damunt de un gamell
calses, abrigos de pell,
esensies y pinturetes.
A les velles, dentadures
pa rosegar peladilles;
als agüelos cajetilles,
caramelos, confitures,
paper, puros y pitillos,
i unes nóves inyecsións
que fan baixar les tensións
i menchar a tres carrillos.
A tots voldrán contentar
i deixarvos convensuts:
als homens que son peluts
maquinetes de afeitar;
i peluques als pelats,
bufandes, jerseis, sabates
i sombreros afelpats.
Alcoiáns, tots a Cervantes
entre bulles i aspentóns;
i els que estiguen als balcóns,
si fa fret, rollats en mantes;
pero que tots els chiquets
aguarden contents i alegres
a que per l’ascala els negres
vachen puchanlos paquets.
No tingau susto ni pór,
i tireulos al pasar
uns aplausos a Gaspar,
a Baltasar i a Melchor.

16 jul 2009

Bando Real 1957

¡Chiquets d’Alcoy, atensió!
Heraldo de la ilusió
qu’ estos díes vos alegra
fenvos pédre el apetit,
yo, dels Reys embaixador,
vinc a dirvos enviat
per les altes Majestads,
que per l’astrela guiats,
venen per els caminets
de la serra carregats,
en tota clase de jocs,
qu’ hauran regals a porfía
pero ateneuse a la regla.
Atensió, ques piula grosa:
Si t’enfades en la yaya
perque les sopes no vols;
si eres fals y mentirola,
y furtes del pastador;
si plores con un beçerro
cuant tens una fam canina,
posant el crit en el cel
y donanmos la tabarra,
sense pensar qu’alla dalt
no mos venen aspirina;
si no creus als teus papás
cuan ú d’ells el recrimina
per ferlos un’ ampastrá
deixes de coca en toñina;
si a la teua chermaneta
li desfás l’ondulasió;
si fas plorar al mes mico,
si t’ambrutes la robeta,
si parles con un lorito
al mencharte la sopeta,
si gemeques p’el matí
al clavarte en la bañera,
si no vols qu’el giten pronte
ni alsarte pronte tampoc.
Si a totes les coses estes
li sumes no ferne un brot,
y anar brut y ple de siris
y revolcarte en la pols
y ser un burret y antipatic
y mauela y pereos;
tin per sert que d’els Reys Magos,
no tastaras ni un perot.
Mes si sou bones persones
y si en tot l’añ no hau plorat,
yo: Per orden d’els Reys Magos,
y com el seu enviat
pera llechir este bando,
qu’ells mateixa m’han donat;
vos promet, que sense tasa
demá els joguets plourán,
en Alcoy y la Comarca,
com del desert el maná.
Demá per la vespraeta
en cavalls, gamells y negres,
en camións y elefants,
en atorches y en escales,
en música y mascletá,
serán els Reys en Alcoy
al acabar la jorná.

9 jul 2009

Bando Real 1956

Montañes amunt i avall
buscant la siutat d’Alcoi
va presidint el convoi.
Com el camí casi sap,
s’orienta per una estréla
i a vegaes alsa el cap
a pesar del fred que pela.
Melchor, Gaspar, Baltasar,
a tots els que els acompañen,
no fan més que bonegar
pa que en caminar s’afañen,
pues demá per la vesprá,
rollats en capes i mantes,
han de tindre l’aplegá
per el pasech de Cervantes.
Enguañ han sufrit la mar
perque el viache es molt pesat,
i el pobre Rei Baltasar
te agarrat un costipat;
i Melchor, per la chelor,
li han eixit uns cuants pruñóns
que el tenen blau de picor
en peus, en mans i chinolls.
Ganes tenen de aplegar,
lo que está ben explicat,
perque es vólen apuntar
al Segur de Enfermetat.
Com tots els añs per igual
van carregats hasta els topes,
i porten cinemascopes
pa que en casa cada cual
es fasa el sine debaes,
i els chicons i les chiquetes
s’alforren les déu pesetes
que huí valen les entraes.
Máquines de retratar
en plaques tecnicolor;
sortijes, gafes amor,
gramoles pera ballar…
Venen falcats de regals.
¡Con que alegreuse, chiquets!
Serán prou més liberals
en els vells i en els pobrets.
Vespes, autos, visicletes,
Trens electrics, avións,
Barcos, patíns, camions…
tot lo que tinga rodetes.
¡Que a peu no vacha ningú!
Hasta p’als resién casats
els porten pisos holgats
en el carrer del Perú.
Cuentos, nines, futbolíns,
Carteres, bolsos, balóns,
Caramenlos i bombóns,
¡hasta anisets de comíns!...
¡Campanes toqueu al vol!
Ya sabeu lo que hau de fer:
demá, pues, tots al carrer
a la caiguda del sol.

2 jul 2009

Bando Real 1955

Alegreu-se tots!
Una bona nova
pa xics i majors:
demá per la nit
apleguen a Alcoi
els tres Soberans,
Reus d’Assia Menor.
Están huí en Belén
davant d’el Senyor
de cel i de terra
oferint-li l’or,
la mirra, el incens…
I, en l’adoració,
Jesús els ha dir:
-Aneu-sen a Alcoi,
que allí hi han xiquets
tan pobres con jo;
que jo he naixcut pobre
sent l’amo del mon,
per dur a la terra
la paraula amor.
Jesús, als seus angels
fará que, amb un vol,
deixen als tres Reis,
cavalls i peóns
aci, en este poble,
demá al fer-se fosc.
I els Reis, obeint
al Nostre Senyor,
pensen a la infáncia
d’esta població
regalar-li coses,
omplir-la de goig.
Sonrigau xiquets!
Sonrigau majors…!
Poseu esta nit
als vostres balcons
cabassos de palla
sabates i flors…
I demá dimecres,
al pondres el sol,
espereu als Reis
a la entrá del pont,
que venen per l’aire
com una ilusió.