Xiquets y xiquetes d’Alcoi:
donades les circuntáncies
en que ocurrix la Festa
i sent hui Día de Reis
no li tingáu por al fred
i oberta deixéu la finestra.
Com tot va hui de sorpresa
i viatges espacials
no vullc dir si els Reis vindrán
con sempre dalt d’un cavall
en avió o bicicleta.
Com a Mensager dels Reis,
puis per aixó vaig davant,
vinc a anunciarvos a tots
lo qye a tots vos donarán.
Com ja vinc de moltes terres
i he vist molts accidents
jo fuig de les carreteres:
m’hen he vingut per les serres,
entre espígols i romers
i pastorets fent fogueres.
Per les muntanyes fa fred,
els camins con llargs i foscs
i els Reis van carregadets
plens de dolços i joguets
i un trabuc per si ixen llops.
Demá arribaran ací:
A l’hora del berenar
agarreu a vostra mare,
a l’agüelo o al germá
i tots cap al Pont s’ha dit
a esperar els Sobirans.
Que ells saben el gran amor
amb qu’els xiquets alcoians
ixen sempre a esperar-los
pel Camí de l’Hospital.
L’Estrela anirá davant,
en aixó els coneixeréu
i no m’els confundiréu
en gitanos o en jagants.
Animo, pues i a la Festa,
que si sou creguts y bons,
caramelos i joguines
en tindréu tots a muntons.
No miréu molt a la Lluna,
que aixó es cosa de badocs;
i als Reis els agraden llestos
i no fets uns albercocs.
Con que ja hue sabeu, xiquets,
el meu Bándol s’ha acabat:
Demá a les cinc de l’esprá
a esperar als Sobirans.
a esperar als Sobirans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario