30 abr 2010
29 abr 2010
28 abr 2010
Bando Real 1987
Enllà es veu l’estrella
que als reixos de lluny durà
a través del desert
fins l’Alcoi, tan estimat.
Si pugeu a la Serreta
voreu el Rei Gaspar
dalt del seu formós camell,
a Melxor, i a Baltassar,
amb negres i amb patges,
tots tres tan ben acompanyats.
Des de l’entrada d’Alcoi
fins la sortida final
Sant Nicolau, Sant Llorenç,
Plaça Espanya principal
i altres llocs de corregut
seran per ells visitats.
Demà en la nit els voreu
vostra casa visitant,
tots els regals que voleu
per ser bons, us els duran,
i si us troben ja dormint
els voreu en despertar.
No patiu, que ja venen,
molt lluny d’ací ja no estan,
en breu se’ls trobareu
en vostra casa entrant.
en vostra casa entrant.
27 abr 2010
26 abr 2010
25 abr 2010
22 abr 2010
21 abr 2010
18 abr 2010
17 abr 2010
16 abr 2010
15 abr 2010
Bando Real 1986
Xiquets d’Alcoi, bona gent,
fills del treball i la pau:
esta nitde cel molt blau
-dolça, màgica i fervent-,
siga el reconeiximent
dels monarques orientals
als sers nobles i cabals
que creuen en l’esperança
i fan bona la llaurança
entre clarins i timbals.
En la fita tan vollguda
d’encís, nervi i poesia,
fa cent anys la fantasia
més bonica i més aguda
va preparar la vinguda
del miracle de l’amor,
pregonant la germanor
per tota la Mariola,
alçant alta l’aureola
d’una festa d’esplendor.
Tinc que anunciar tot seguit
com a ambaixador d’Alcoi
que ja està llest el convoi,
i amb deler dintre del pit
done lectura a l’escrit.
Jo abrigue la sensació
d’obtindre vostra atenció,
i rodejat de bengales
obertes queden les ales,
escolteu la exposició:
Romans, pèrses, palestins,
han comprat ordenadors,
guitarres, televisors,
cotxes elèctrics, patins…
Sobre cavalls i rossins
tricicles han carregat
-presents de significat-,
i es açó el bon auguri
dels xiquets qu’en el estudi
honoren esta ciutat.
Sense limit ni mesura
porten dolços i joguets,
els gamells venen replets:
contes d’humana ternura,
caixes grans d’arquitectura,
d’informàtica i de trens.
Els camions estàn plens
de nines de porcel·lana,
mitons, bufandes de llana…
¡Bones prendes! ¡Males, gens!
Els Reis pel cami del cel
lluint la seua grandesa
premien la fresca tendresa
il·luminats per l’estel.
Tot Alcoi es un anhel,
un clam de veus i de crits,
de roses, timons florits
en terra de gran saò,
i el dia de la il·lusió
s’ompli d’amors infinits.
No hi han invents belicosos
-d’aixó res porten els negres-,
son regals nobles i alegres
i un poquet dificultosos.
Estigau, xics, animosos,
ixcau ben promte als balcons
i desplegueu atencions
boqueta nit de demà,
puix ells tindràn l’aplegà
entre sospirs i emocions.
entre sospirs i emocions.
14 abr 2010
13 abr 2010
12 abr 2010
10 abr 2010
9 abr 2010
7 abr 2010
6 abr 2010
Moros y Cristianos 1985 Escuadra del Mig Mora Filà Ligeros (Agudo)
En este post recordaremos la Escuadra Especial del Mig Mora
del año 1985, la Filà Ligeros fue la encargada de ostentarla, un diseño
elegante, dibujado por el desaparecido Luis Solbes.
3 abr 2010
2 abr 2010
Bando Real 1985
Escolteu en silenci aquest romanç
Que vos porte després d’un llarg viatge
Seguint un estel més enllà del mar.
Mireu con és de ferm el meu missatge
Que de tots els païssos, governants
I sapastres malvats diners em donen
A canvi de vore el plec. Però mai
Sabran que el secret no és meu, sinó vostre,
Perquè l’home és més savi imaginant
Una altra realitat on l’esperança
Es una nina adormida a les mans.
Deserts d’Orient, vents aspres, llops, la neu…
Cap d’ells pogué privar-me d’arribar
Perqué amb mi ve aquest secret que diu:
“L’amor sempre està per damunt del mal”.
Per això no hi haurà prous mercaders,
Bruixes o fusells que em facen callar.
Vostres són els carrers de la ciutat.
El món sencer és vostre arribe l’endemà
Mentre es veu cavalcant enmig del cel.
Que així siga per sempre, i amb els anys
Recordeu que una nit foreu més lliures
Escrivint aquest desig universal:
“Vull que la vida imite el curs dels rius
I que el món mai no deixe de rodar”.
Eixa és la carta que els vostres majors
Escrigueren i els fills recitaran
Altres nits com aquesta mentre el temps
Gira dins d’un teler sense parar.
Que així siga el futur un foc encés
Al mig d’un carrer ple d’arbres nevats.
I ara que ja ho sabeu tot, callaré
Perquè imagineu el pas dels cavalls
Tan prop com un sol dia de camí.
Dormiu tranquils, i si oïu timbals
Serà que han arribat els meus senyors.
Ells tres, Gaspar, Melcior i Baltasar
Faran una nació de tots els homes
Amb tres presents: treball, pau i llibertat.
Faran de la vida un joc entre amics.
Faran del desig el més gran regal.
Dormiu… i que el somni vos faça eterns.
Dormiu… i que el somni vos faça eterns.
1 abr 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)