Bando Real 1997

Xiquets,xiquetes,eixiu,

que porte moltes notícies!

Menuts, menudes, veniu,

que sentireu les delícies!

Sóc l’ambaixador d’uns reis

que vénen en cavalcada

d’un país molt apartat

on la millor de les lleis

és l’amor, la pau amada

i el dret a la dignitat.

Són moros i són cristians.

Un és negre i dos són blancs;

dos són joves, l’altre és vell:

no hi ha distàncies de sang

ni diferències de pell.

Coneixen bé als alcoians

-millor que a cap altre poble-.

Es he vistos tots els anys:

quan veuen la ratlla noble

de Serra de Mariola, riuen,

ploren: s’emocionen.

Ja veureu quin goig que fan

empinats dalt dels camells,

amb corona, pedreria, guants

de seda, capa llarga. Rere ells

més de quatre mil cavalls

carregats de gom a gom

de regals p’a tot lo món.

Quin seguici més brillant

Sant Nicolau cap avall!

Què més porten? La serena

confiança que en tot el poble

d’Alcoi haja salut i faena,

que hi haja fraternitat,

amb una exigència doble:

ser cultes i en llibertat.

Alcem les cares al cel,

mirem la lluna callada:

que siga calent el gel

i siga fresca la flama;

que el cor bategue tranquil,

que estiga plena la gerra,

que els pobles tinguen asil

i que haja pau a la terra.

Xiquetes, xiquets, eixiu,

que porte moltes noticies!

Menudes, menuts, veniu,
que sentireu les delícies!