Autor: Rafael Llopis Aracil
10 jul 2009
9 jul 2009
Bando Real 1956
Montañes amunt i avall
buscant la siutat d’Alcoi
va presidint el convoi.
Com el camí casi sap,
s’orienta per una estréla
i a vegaes alsa el cap
a pesar del fred que pela.
Melchor, Gaspar, Baltasar,
a tots els que els acompañen,
no fan més que bonegar
pa que en caminar s’afañen,
pues demá per la vesprá,
rollats en capes i mantes,
han de tindre l’aplegá
per el pasech de Cervantes.
Enguañ han sufrit la mar
perque el viache es molt pesat,
i el pobre Rei Baltasar
te agarrat un costipat;
i Melchor, per la chelor,
li han eixit uns cuants pruñóns
que el tenen blau de picor
en peus, en mans i chinolls.
Ganes tenen de aplegar,
lo que está ben explicat,
perque es vólen apuntar
al Segur de Enfermetat.
Com tots els añs per igual
van carregats hasta els topes,
i porten cinemascopes
pa que en casa cada cual
es fasa el sine debaes,
i els chicons i les chiquetes
s’alforren les déu pesetes
que huí valen les entraes.
Máquines de retratar
en plaques tecnicolor;
sortijes, gafes amor,
gramoles pera ballar…
Venen falcats de regals.
¡Con que alegreuse, chiquets!
Serán prou més liberals
en els vells i en els pobrets.
Vespes, autos, visicletes,
Trens electrics, avións,
Barcos, patíns, camions…
tot lo que tinga rodetes.
¡Que a peu no vacha ningú!
Hasta p’als resién casats
els porten pisos holgats
en el carrer del Perú.
Cuentos, nines, futbolíns,
Carteres, bolsos, balóns,
Caramenlos i bombóns,
¡hasta anisets de comíns!...
¡Campanes toqueu al vol!
Ya sabeu lo que hau de fer:
demá, pues, tots al carrer
a la caiguda del sol.
a la caiguda del sol.
8 jul 2009
7 jul 2009
6 jul 2009
5 jul 2009
4 jul 2009
3 jul 2009
2 jul 2009
Bando Real 1955
Alegreu-se tots!
Una bona nova
pa xics i majors:
demá per la nit
apleguen a Alcoi
els tres Soberans,
Reus d’Assia Menor.
Están huí en Belén
davant d’el Senyor
de cel i de terra
oferint-li l’or,
la mirra, el incens…
I, en l’adoració,
Jesús els ha dir:
-Aneu-sen a Alcoi,
que allí hi han xiquets
tan pobres con jo;
que jo he naixcut pobre
sent l’amo del mon,
per dur a la terra
la paraula amor.
Jesús, als seus angels
fará que, amb un vol,
deixen als tres Reis,
cavalls i peóns
aci, en este poble,
demá al fer-se fosc.
I els Reis, obeint
al Nostre Senyor,
pensen a la infáncia
d’esta població
regalar-li coses,
omplir-la de goig.
Sonrigau xiquets!
Sonrigau majors…!
Poseu esta nit
als vostres balcons
cabassos de palla
sabates i flors…
I demá dimecres,
al pondres el sol,
espereu als Reis
a la entrá del pont,
que venen per l’aire
com una ilusió.
com una ilusió.
1 jul 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)