Bando Real 1956

Montañes amunt i avall

buscant la siutat d’Alcoi

va presidint el convoi.

Com el camí casi sap,

s’orienta per una estréla

i a vegaes alsa el cap

a pesar del fred que pela.

Melchor, Gaspar, Baltasar,

a tots els que els acompañen,

no fan més que bonegar

pa que en caminar s’afañen,

pues demá per la vesprá,

rollats en capes i mantes,

han de tindre l’aplegá

per el pasech de Cervantes.

Enguañ han sufrit la mar

perque el viache es molt pesat,

i el pobre Rei Baltasar

te agarrat un costipat;

i Melchor, per la chelor,

li han eixit uns cuants pruñóns

que el tenen blau de picor

en peus, en mans i chinolls.

Ganes tenen de aplegar,

lo que está ben explicat,

perque es vólen apuntar

al Segur de Enfermetat.

Com tots els añs per igual

van carregats hasta els topes,

i porten cinemascopes

pa que en casa cada cual

es fasa el sine debaes,

i els chicons i les chiquetes

s’alforren les déu pesetes

que huí valen les entraes.

Máquines de retratar

en plaques tecnicolor;

sortijes, gafes amor,

gramoles pera ballar…

Venen falcats de regals.

¡Con que alegreuse, chiquets!

Serán prou més liberals

en els vells i en els pobrets.

Vespes, autos, visicletes,

Trens electrics, avións,

Barcos, patíns, camions…

tot lo que tinga rodetes.

¡Que a peu no vacha ningú!

Hasta p’als resién casats

els porten pisos holgats

en el carrer del Perú.

Cuentos, nines, futbolíns,

Carteres, bolsos, balóns,

Caramenlos i bombóns,

¡hasta anisets de comíns!...

¡Campanes toqueu al vol!

Ya sabeu lo que hau de fer:

demá, pues, tots al carrer
a la caiguda del sol.