Bando Real 1985

Escolteu en silenci aquest romanç

Que vos porte després d’un llarg viatge

Seguint un estel més enllà del mar.

Mireu con és de ferm el meu missatge

Que de tots els païssos, governants

I sapastres malvats diners em donen

A canvi de vore el plec. Però mai

Sabran que el secret no és meu, sinó vostre,

Perquè l’home és més savi imaginant

Una altra realitat on l’esperança

Es una nina adormida a les mans.

Deserts d’Orient, vents aspres, llops, la neu…

Cap d’ells pogué privar-me d’arribar

Perqué amb mi ve aquest secret que diu:

“L’amor sempre està per damunt del mal”.

Per això no hi haurà prous mercaders,

Bruixes o fusells que em facen callar.

Vostres són els carrers de la ciutat.

El món sencer és vostre arribe l’endemà

Mentre es veu cavalcant enmig del cel.

Que així siga per sempre, i amb els anys

Recordeu que una nit foreu més lliures

Escrivint aquest desig universal:

“Vull que la vida imite el curs dels rius

I que el món mai no deixe de rodar”.

Eixa és la carta que els vostres majors

Escrigueren i els fills recitaran

Altres nits com aquesta mentre el temps

Gira dins d’un teler sense parar.

Que així siga el futur un foc encés

Al mig d’un carrer ple d’arbres nevats.

I ara que ja ho sabeu tot, callaré

Perquè imagineu el pas dels cavalls

Tan prop com un sol dia de camí.

Dormiu tranquils, i si oïu timbals

Serà que han arribat els meus senyors.

Ells tres, Gaspar, Melcior i Baltasar

Faran una nació de tots els homes

Amb tres presents: treball, pau i llibertat.

Faran de la vida un joc entre amics.

Faran del desig el més gran regal.
Dormiu… i que el somni vos faça eterns.