Bando Real 1986

Xiquets d’Alcoi, bona gent,

fills del treball i la pau:

esta nitde cel molt blau

-dolça, màgica i fervent-,

siga el reconeiximent

dels monarques orientals

als sers nobles i cabals

que creuen en l’esperança

i fan bona la llaurança

entre clarins i timbals.

En la fita tan vollguda

d’encís, nervi i poesia,

fa cent anys la fantasia

més bonica i més aguda

va preparar la vinguda

del miracle de l’amor,

pregonant la germanor

per tota la Mariola,

alçant alta l’aureola

d’una festa d’esplendor.

Tinc que anunciar tot seguit

com a ambaixador d’Alcoi

que ja està llest el convoi,

i amb deler dintre del pit

done lectura a l’escrit.

Jo abrigue la sensació

d’obtindre vostra atenció,

i rodejat de bengales

obertes queden les ales,

escolteu la exposició:

Romans, pèrses, palestins,

han comprat ordenadors,

guitarres, televisors,

cotxes elèctrics, patins…

Sobre cavalls i rossins

tricicles han carregat

-presents de significat-,

i es açó el bon auguri

dels xiquets qu’en el estudi

honoren esta ciutat.

Sense limit ni mesura

porten dolços i joguets,

els gamells venen replets:

contes d’humana ternura,

caixes grans d’arquitectura,

d’informàtica i de trens.

Els camions estàn plens

de nines de porcel·lana,

mitons, bufandes de llana…

¡Bones prendes! ¡Males, gens!

Els Reis pel cami del cel

lluint la seua grandesa

premien la fresca tendresa

il·luminats per l’estel.

Tot Alcoi es un anhel,

un clam de veus i de crits,

de roses, timons florits

en terra de gran saò,

i el dia de la il·lusió

s’ompli d’amors infinits.

No hi han invents belicosos

-d’aixó res porten els negres-,

son regals nobles i alegres

i un poquet dificultosos.

Estigau, xics, animosos,

ixcau ben promte als balcons

i desplegueu atencions

boqueta nit de demà,

puix ells tindràn l’aplegà
entre sospirs i emocions.