Bando Real 1959

Xics i xiques, acosteu-se.

Formeu rogle ahí davant,

i escolteu el que ham de dir-vos

sense por per els cavalls

que, encara que vos extranye,

son rocins mansos i plans.

Hem recibit un mensatge

d’un satélite volant

dient-mos que els tres Reis Magos,

amb un séquit de criats

i molts fardos de joguets,

arriben Alcoi demá,

ploga o neve o fassa fosca,

que tot ho tenen pensat,

i que a les cinc vos esperen

en el pont acostumat,

o siga en el de Cervantes,

al pujar de l’Hospital

on, cam ja sabeu, es llei

el anar-los a esperar

i que llance cuhets:

la seua especialitat.

També diuen els Reis Magos,

com haveu vist més adalt,

que les alforjes rebosen

d’obsèquis bons i variats.

Nines per a les xiquetes;

per a els xics, duen cavalls;

un paraigues per a els pares

i a les mares, devantals.

Duen, ademés, balóns

per a els internacionals

de la patà, i trens elèctrics,

bufandes, gorres i guans,

i que els dones corda

i están huit dies volant

i no deixen, al carrer,

cap de farol ni cristal.

I un montó de coses més

que no es precís nomenar

que en les cartes, als tres Reis,

tots els haveu demanat.

I també diuen que duen

Bons llibres d’urbanitat

Per a que tots s’enterem

Per aón tenim que anar.

Con que ja ho sabeu, veíns

d’esta industriosa ciutat:

Vos esperem en Cervantes

A les cinc de la vesprá.

Acudíu com un sol home.

Vingau tots, petits i grans,

a recibir als Reis Magos

que d’Orient arribarán.

Com a darrera visita

al Preventori anirán

i als infants allí acollits

molts bons presents els farán,

junt al carinyo d’un poble

fet a l’amor i al treball.

I, ara, xiquets, aparteu-se,

no siga que estos cavalls,

encara que son rocins,

fassen alguna espantá

i vos deixen mancs o coixos

per a les cinc de demá,

cosa que no volém passe
perque ningú deu faltar.